Per Andreu Laurent (SN) entrevistat a Radio Arrels el 15/12/2022

La particularitat de l’ANC és la renovació bi annual del secretariat  que s’ha fet precisament aquest any el 25 de maig. Per tant, l’entitat ha tingut dues presidentes, dues grans presidentes

Pel que fa el marc polític es pot dir que L’Assemblea ha navegat en aigües tumultuoses entre opressió/repressió de l’estat i autonomisme/rendició del propi govern

-o-

El primer semestre es fa sota la presidència d’Elisenda paluzie

A l’inici de l’any la repressió és més activa que mai. El conjunt dels indepependentistes son TRACTATS COM ENEMICS per no dir A VEGADES COM TERRORISTES i això malgrat les denúncies de la justícia europeu o de les instències internacionals.

El 29 de gener l’Assemblea participa en LA PRIMERA TROBADA DEL “FRONT COMÚ CONTRA LA REPRESSIÓ”, un espai de treball i de coordinació de les organitzacions, entitats i grups de suport antirepressius.

El mes d’abril, ESCLATA EL CATALANGATE. és quan sembla que el lideratge del procés no es pot deixar en tota confiança a mans del govern. El president, ell mateix una víctima, diu que no es pot dialogar amb un estat que vos espia i setmanes més tard afirma que cal tirar endavant la taula de diàleg perquè és el que demana Europa.

L’ANC REACCIONA AMB UNA CAMPANYA que encara avui és vigent i que s’inicia el 21 abril mentre que la presidenta i 4 altres membres fan part de les víctimes. El 29 de Juliol la querella de l’Assemblea pel Catalangate és admesa a tràmit

El mes següent ELISENDA PALUZIE DEIXA EL SEU CÀRREC a Dolors Feliu tot i no deixar totalment l’escenari independentista. Efectivament el 28 de Març l’ANC havia guanyat un nou protagonisme internacional quan l’Elisenda Paluzie, havia estat escollida com a vicepresidenta de l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO).

-o-

EL SEGON SEMESTRE és sota la presidència de Dolors Feliu. I per nosaltres secretaris els que ja han fet un primer mandat, l’arribada de nous companys i a la meva comissió d’incidència internacional, per tractar el tema d’incidència França, ara hi tinc el reforç d’en Juli Gonzàlez.

Pel que fa L’HORITZÓ POLÍTIC, el nou FULL DE RUTA 2022-2023, diu que cal “incrementar la pressió sobre les institucions” amb més mobilitzacions. S’HI TRACTA TAMBÉ DEL CONSELL DE LA REPÚBLICA DEMANANT d’incentivar, promoure i facilitar el seu registre entre els socis, simpatitzants i la ciutadania en general.

El full de ruta per al 2022-2023 també obre la porta a IMPULSAR UNA “LLISTA CÍVICA” independent dels partits a les properes eleccions al Parlament.

La nova presidenta pensa que un nou referèndum no és possible i fixa al febrer 2025 el nou horitzó per fer efectiva la independència.

ÉS UN NOU CICLE marcat el maig de 2023 per les eleccions municipals, el maig de 2024 a Europa, el desembre al Congrés espanyol i i finalment el febrer de 2025, al parlament català.

Un dels primers dossiers és el SEGUIMENT DE LA CAMPANYA DEL CATALANGATE.

El Juliol, l’Assemblea demana que s’inclogui l’Estat espanyol entre els països a visitar i investigar sobre el terreny per part de les eurodiputades i eurodiputats que estan investigant l’ús de Pegasus a la Unió Europea

L’Assemblea participa regularment a fòrums de trobades internacionals de drets humans com a part de les seves accions de defensa internacional i per denunciar les vulneracions de drets per part de les institucions espanyoles contra el poble de Catalunya.

Fou el cas quan una companya de la Comissió Internacional va intervenir en la quarta sessió del Fòrum de les Nacions Unides sobre Drets Humans, Democràcia i Estat de Dret el 24 i 25 nov per denunciar la parcialitat del poder judicial espanyol i demanar protocols de control de spyware.

CAMPANYA NOSALTRES ACUSEM LA JUSTÍCIA ESPANYOLA i PETICIÓ D’UNA COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE LA “CAUSA GENERAL”

El 3 de setembre es llança una “Campanya de denúncia de la Causa General contra l’independentisme” que es concreta amb els documents “Nosaltres acusem la justícia espanyola” i la «Petició d’una Comissió d’Investigació sobre la “Causa General».

La campanya “Nosaltres acusem” vol recollir el suport de la ciutadania per mor que el Parlament de Catalunya creï una comissió d’investigació sobre l’amplitud i l’abast de la causa general de la justícia espanyola contra el moviment independentista.

L’objectiu final és de fer arribar l’informe de la comissió al Consell d’Europa.

L’inici de la campanya es va manifestar amb una acampada Plaça Catalunya

LA CRISI DEL I AMB EL GOVERN CATALÀ

El 4 de setembre el president Aragonès fa una crida a no anar a la Diada. Això marca clarament una bifurcació de l’independentisme.

El 11S la resposta és molt clara també. La Diada és un èxit.

La mobilització de l’Onze de Setembre i la força de la gent ha fet que els partits sentissin la pressió per sortir de l’immobilisme. Això ha comportat una crisi de govern, però continuem constatant que cap partit al Parlament té una estratègia consistent per fer efectiva la independència.

L’1.O, l’Independentisme hi centra els ulls amb l’aniversari dels 5 anys.

5 anys de l’exercici polític i del dret a l’autodeterminació més important de la història de Catalunya: el referèndum de la independència del nostre país.

Per posar en valor de nou la fita aconseguida aquell Primer d’Octubre de 2017 es forma UN MUR D´URNES de l’1-O davant de la porta del Palau de la Generalitat, amb la lectura del manifest per part de la presidenta, Dolors Feliu..

Molt potent també, després de l’acte, ens vam unir a la concentració organitzada pel Consell de la República a l´Arc del Triomf.

El 4 d’octubre esclata la crisi al govern de la Generalitat i la destitució del vicepresident Jordi Puigneró.

Poc després el partit Junts decideix no continuar a formar part del govern.

DENUNCIAR I DESACREDITAR LES EINES DE REPRESSIÓ de l’estat espanyol és un dels objectius clau de l’Assemblea. Dins aquest sentit, el 21 de setembre L’ANC ha coorganitzat amb UNPO a Nova York la presentació d’un informe internacional sobre les eines de repressió que utilitzen els estats autoritaris contra els defensors dels drets humans.

LA CONFERÈNCIA NACIONAL

El trencament del Govern ha evidenciat la seva manca de projecte independentista.

A partir de les reunions mantingudes i dels esdeveniments succeïts, l’Assemblea vol conformar i dotar de contingut l’estratègia per fer efectiva la declaració d’independència. Per això organitza per al primer trimestre de 2023 una Conferència Nacional per definir i consensuar les actuacions necessàries per declarar la independència, fer-la efectiva, sostenir-la en el temps i aconseguir-ne el reconeixement internacional.

REFORMA DEL DELICTE DE SEDICIÓ

L’11 de novembre, el president del govern espanyol anuncia el projecte de substituir el delicte de sedició amb un de « desordre públic agreujat »

Només cal llegir el text : «penes fins a tres anys de presó per la “invasió d’instal·lacions o edificis” i “l’obstaculització de vies públiques que representin un perill per a la vida o la salut de les persones” així com qualsevol acte “d’intimidació sobre les persones o les coses”. contra qualsevol mobilització.

Per veure que el delicte de sedició es transforma en un delicte contra l’1-O. És un redactat genèric on té cabuda el càstig penal.

Per tant la reacció d’Assemblea és immediat. La manifestació del Dimarts 6 de desembre Plaça Sant Jaume ha sigut un èxit

-o-

Conclusió

Es podria encara citar altres accions d’Assemblea: denúncia dels atemptats del 17A 2017, campanya Consum Estratègic, Campanya en contra les Jocs Olímpics d’hivern als Pirineus, la Via Pirinenca, la visita de Marchena, les Normes de Castelló.

El 10 de març, es festejava els deu anys de l’assemblea. Una dècada lluitant i treballant per la independència del nostre país.

Amb el seu constant objectiu d’assolir el més aviat possible la independència de Catalunya, la voluntat de complir amb el mandat del referèndum i la realitat que cada vegada que fa una crida la gent surt al carrer en format multitudinari, l’ANC justifica plenament la seva existència.

A mi el balanç d’aquest any em conforta dins la sensació de treballar concretament per assolir aquesta independència. A més, això em dona el sentit d’acompliment personal que segurament em deixarà una forta empenta.

Només cal veure a la territorial de Catalunya Nord el compromís dels antics membres d’aquesta confraria, lluitant amb passió sota el lideratge de l’Hervé per assolir aquest noble objectiu.

Andreu Laurent