Nom del territori: Miquel Casanova escriu a la Presidenta

Senyora Presidenta bon dia,

Fa uns dies vau intervenir a les ones radiofòniques de “França Blau Rosselló” abordant el tema del nom del nostre territori.

En primer lloc, permeteu-me saludar la consulta popular que proposeu i sobretot el vostre coratge, ja que aquesta iniciativa, perquè pertorba les costums o els esperits tancats o ignorants d’alguns, no deixarà de suscitar hostilitat i obstacles que caldrà superar. Canviar el nom del nostre territori per donar-li’n un que nos identifiqui, que digui qui sem, un llegat preuat, fruit de la nostra història i del nostre patrimoni, per transmetre i no amagar ni negar, constitueix, al contrari, la nostra força i les nostres arrels, i són l’ancoratge i el fonament que fan menester i sobre els quals podrem construir. Això té, per a mi, una importància cabdal pel nostre futur. De fet, i contràriament als oients que han reaccionat expressant indiferència o oposició, vos insto a mantenir el rumb sense caure en el compromís que buidaria el projecte de la seva essència mateixa i anihilaria els efectes positius esperats.

Per a mi, Catalunya – Nord – (amb la seva grafia correcta com heu fet amb la denominació Canigó) o País Català per no ofendre ningú (recuperant així la Fenolleda que ja al segle XIII, arran dels massacres perpetrats pels senyors creuats del nord vinguts de “frança” i d’Occitània, que desitjaven estendre les seves possessions, van utilitzar motius religiosos fal·laciosos per annexar una part de la nostra Terra) és l’únic nom que el nostre territori hauria de portar i mostrar. Si alguns argumenten que és massa divisiu o connotat, què dir del de la regió anomenada “OCCITANIE/Pyrénées-Méditerranée” (nom mai utilitzat en la seva acceptació oficial i la cal·ligrafia del qual és particularment significativa) que ens ha absorbit per fer-nos desaparèixer millor.

Perquè una cosa que no està nominada no té existència, ens diuen els lingüistes.

Hem estat conscientment esborrats del mapa i amb el nom desapareix una llengua, un patrimoni i una cultura mil·lenaris! Per il·lustrar el meu punt de vista, dos exemples.
Els pares, abans fins i tot del naixement d’un nen, busquen i trien un nom per a la seva descendència que està per venir. Aquest ésser en desenvolupament adquireix llavors realitat i tot el seu lloc (creixent) dins la família que es constitueix abans fins i tot de la seva arribada al món. Alguns i astròlegs hi veuen fins i tot senyals, repercussions o explicacions pel que fa al comportament?

El que no està nominat no té existència!

Un altre fet, el 2014, la marca d’automòbils francesa DS va llançar una campanya de personalització dels seus vehicles anomenada « L’édition des régions, criez vos origines sur tous les toits ».  Els clients podien triar els colors d’una identitat regional que volien veure exhibida al sostre del seu DS3. Es van oferir noves opcions, incloent-hi París, Occitània, l’Alsàcia, Bretanya, Còrsega, País Basc,… entre d’altres, totes, excepte la Senyera, la bandera catalana, que no és precisament difícil de realitzar, nou franges i dos colors! És evocador de l’ignorància o de la confusió i de la confusió que tenen moltes persones.

El que no està nominat no té existència!

Per acabar, molts us diran que aquest canvi de nom generarà despeses innecessàries, que les prioritats són en altres llocs i que els diners públics trobarien un millor i més important ús. No és així, ben al contrari, és vital! Perquè no cal veure-ho com un malbaratament sinó més aviat com una inversió, necessària per a la comunicació i la valoració del nostre departament. Els publicitaris i el món del comerç i el màrqueting en dominen a la perfecció els mecanismes i coneixen la importància de la publicitat i de la marca. Un euro invertit són 5, 10, 100 recuperats. Si no, no hi hauria publicitat que inundi totes les nostres bústies i altres canals i mitjans. L’enjoc és enorme, es tracta del nostre futur i de la nostra supervivència.
Així doncs, ben anomenat, identificat i reconegut, com altres territoris, el nostre territori recobrarà existència i atracció i, fort de les seves arrels, tindrà la possibilitat de projectar-se serenament i amb èxit cap al futur. 

Senyora Presidenta, us agraeixo la vostra atenció i us renovo tota la meva confiança.

Cordialment

M. Casenove.