{"id":834,"date":"2023-09-05T15:27:35","date_gmt":"2023-09-05T13:27:35","guid":{"rendered":"https:\/\/catalunyanord.cat\/?p=834"},"modified":"2023-09-05T15:51:59","modified_gmt":"2023-09-05T13:51:59","slug":"intervencio-a-mallorca-daniela-grau","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/catalunyanord.cat\/index.php\/2023\/09\/05\/intervencio-a-mallorca-daniela-grau\/","title":{"rendered":"Intervenci\u00f3 a Mallorca (Daniela Grau)"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Bon dia,<\/p>

Gran part dels periodistes que fan servir l\u2019expressi\u00f3 Pa\u00efsos Catalans tenen incrustat al cervell el mapa d\u2019Espanya i no es volen adonar que hi ha un pa\u00eds catal\u00e0 m\u00e9s enll\u00e0 de la frontera. Per aix\u00f2 molts compatriotes encara pensen que quan passen la ratlla arriben a Fran\u00e7a i que nosaltres els catalans del Nord som francesos. Mai dels mais, sem catalans. Endem\u00e8s la hist\u00f2ria prova que som el bressol de Catalunya.
La Catalunya del Nord abasta 4100 quil\u00f2metres quadrats, territori un xic superior al del conjunt de les Illes Balears i Piti\u00fcses per\u00f2 nom\u00e9s som uns 470.000 habitants. I a causa de la radical substituci\u00f3 dem\u00f2grafica que patim tot just som el 30 per cent del conjunt de la poblaci\u00f3.
El 1659 vam ser annexionats per Fran\u00e7a. Des de la Revoluci\u00f3 Francesa el pa\u00eds es diu \u00abd\u00e9partement des Pyr\u00e9n\u00e9es Orientales\u00bb i el 2016, sense cap votaci\u00f3 ni consulta, vam ser integrats en una nova regi\u00f3 artificial anomenada \u00abOccitanie\u00bb. La nostra acad\u00e8mia nacional, l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans va dictaminar el 2007 la denominaci\u00f3 correcta \u00abLa Catalunya del Nord\u00bb.
Dins un estat centralista i jacob\u00ed com el franc\u00e8s no gaudim ni d\u2019un estatut d\u2019autonomia ni de la cooficialitat de la nostra llengua. L\u2018administraci\u00f3 representada pel prefecte t\u00e9 tots els poders de decisi\u00f3 en tots els \u00e0mbits. Som v\u00edctimes del colonialisme interior franc\u00e8s. Els marcadors en s\u00f3n nombrosos i evidents. Per manca de temps em cenyir\u00e9 nom\u00e9s a evocar-los.<\/p>

1. Anorreament de la nostra identitat catalana.<\/strong>
La denominaci\u00f3 de la regi\u00f3 Occitanie<\/em> de la qual for\u00e7adament fem part no implica cap reconeixement de la naci\u00f3 occitana. I per a nosaltres catalans \u00e9s catastr\u00f2fica perqu\u00e8 del dia a l\u2019endem\u00e0 se\u2019ns considera occitans aix\u00ed com el nostre patrimoni per exemple el museu de Talte\u00fcll.
En quin estat europeu \u00e9s possible una tal usurpaci\u00f3 d\u2019identitat, una tal aberraci\u00f3, una tal ignom\u00ednia? Gr\u00e0cies a la senyora Delga, presidenta socialista de la regi\u00f3 Occitanie,<\/em> i als partits de dreta i d\u2019esquerra que la sostenen, culmina amb total impunitat el proc\u00e9s d\u2019eradicaci\u00f3, d\u2019aniquilaci\u00f3 de la catalanitat.
2. Pobresa end\u00e8mica <\/strong>
El 13 de maig el diari del pa\u00eds, en franc\u00e8s evidentment, L\u2019Ind\u00e9pendant<\/em> titulava en negreta i maj\u00fascula que som el quart departament el m\u00e9s pobre de Fran\u00e7a amb un \u00edndex de pobresa del 21 per cent i que el 31 per cent dels joves entre 16 i 20 anys no s\u00f3n ni escolaritzats, ni fan formaci\u00f3 professional, ni treballen: malgrat les den\u00fancies de la situaci\u00f3 colonial per dos partits catalanistes fa 60 anys, els electors a la Catalunya del Nord continuen a confiar en els partits francesos.
3. Persecuci\u00f3 de la llengua.<\/strong>
3.1 En el marc jur\u00eddic.<\/strong>
Els governs francesos de dreta i d\u2019esquerra no han volgut mai admetre que Fran\u00e7a \u00e9s un estat plurinacional i que s\u2019hi parlen diverses lleng\u00fces a m\u00e9s de la francesa. La sola llengua i naci\u00f3 reconeguda per la Constituci\u00f3, la sola que t\u00e9 drets, la sola que pot encarnar els valors de la Rep\u00fablica, \u00e9s la francesa.
Ra\u00f3 per la qual Fran\u00e7a no va voler ratificar la Carta Europea de les Lleng\u00fces Regionals o Minorit\u00e0ries adoptada el 1992 pel Consell d\u2019Europa per promoure\u2019n l\u2019\u00fas p\u00fablic, l\u2019ensenyament i l\u2019aprenentatge. El Consell Constitucional franc\u00e8s va considerar el 1998 que \u00e9s contrari a l\u2019article 2 de la Constituci\u00f3\u061a francesa segons el qual la \u00abllengua de la Rep\u00fablica \u00e9s el franc\u00e8s\u00bb. A m\u00e9s atempta a la \u00abindivisibilitat de la Rep\u00fablica\u00bb, \u00aba la unicitat del poble franc\u00e8s\u00bb. Doncs per poder ratificar aquesta Carta Europea de les Lleng\u00fces cal a Fran\u00e7a modificar la Constituci\u00f3 francesa. Aquesta modificaci\u00f3 va ser refusada el 2005 per
l\u2019Assemblea Nacional.
Enguany al mes de maig la proposta de \u00abLlei Molac\u00bb de protecci\u00f3 i promoci\u00f3 de les lleng\u00fces regionals i de l\u2019ensenyament immersiu \u2013la primera des de fa 72 anys!\u2013, va ser tombada pels membres del Consell Constitucional que no s\u00f3n juristes per\u00f2 en diuen \u00ab els savis\u00bb.
Per conseg\u00fcent a ning\u00fa no ha d\u2019estranyar que l\u2019ensenyament del catal\u00e0 sigui marginal dins les escoles, col\u00b7legis i instituts de la Catalunya del Nord i que sigui prohibit l\u2019\u00fas del catal\u00e0 als plens municipals.
3.2 En l\u2019ensenyament.<\/strong>
El 2022 a les escoles prim\u00e0ries fan catal\u00e0 a classe el 30 per cent de l\u2019alumnat. Als col\u00b7legis p\u00fablics s\u00f3n nom\u00e9s el 10 per cent i als instituts nom\u00e9s el 3,7 per cent. M\u00e9s es fan grans i m\u00e9s abandonen l\u2019aprenentatge del catal\u00e0 perqu\u00e8 se\u2019ls ofereixen altres ensenyaments m\u00e9s valorats, en l\u2019\u00faltim curs del batxillerat nom\u00e9s l\u20191 per cent de l\u2019alumnat passa la prova de catal\u00e0.
Pel que fa a la formaci\u00f3 professional el catal\u00e0 no s\u2019hi ensenya: el 2022 nom\u00e9s 59 alumnes o sigui 1,5 per cent de l\u2019alumnat se n\u2019ha pogut beneficiar.
Per sort hi ha tamb\u00e9 les escoles i col\u00b7legis dits d\u2019immersi\u00f3: s\u00f3n les escoles creades per catalanistes als anys 70 i 80 del segle passat: les escoles privades Bressola (7 actualment) i dos col\u00b7legis i dues escoles que han esdevingut p\u00fabliques: les escoles Arrels. S\u00f3n uns 1100 alumnes el 2022 per un total d\u2019uns 70.000.
S\u00f3n doncs molt pocs proporcionalment els qui gaudeixen d\u2019un ensenyament immersiu \u00e9s a dir tot en catal\u00e0 tot el dia tot l\u2019any escolar, del parvulari fins que entrin a l\u2019institut \u2013perqu\u00e8 el projecte de creaci\u00f3 d\u2019un institut immersiu catal\u00e0 no s\u2019ha pogut encara realitzar\u2013.
En conclusi\u00f3 nom\u00e9s uns 2 per cent de l\u2019alumnat t\u00e9 la possibilitat de saber llegir, parlar i escriure en catal\u00e0.
3.3 En l\u2019\u00e0mbit administratiu i p\u00fablic<\/strong>
A m\u00e9s del ref\u00fas de ratificaci\u00f3 del tractat europeu de protecci\u00f3, difusi\u00f3 i ensenyament de les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries, l\u2019estat franc\u00e8s es permet de prohibir el catal\u00e0 en els plens municipals i de bloquejar passos fronterers i fins i tot tancar una ruta transfronterera legal.
Amb tota impunitat no respecta els acords de Schengen.
3.3.1 El catal\u00e0 als plens municipals<\/strong>
La just\u00edcia francesa mitjan\u00e7ant el tribunal administratiu de Montpeller va anul\u00b7lar el 9 de maig del 2023 el reglament de cinc municipis de la Catalunya del Nord, que feia possible en les sessions plen\u00e0ries alguna intervenci\u00f3 en catal\u00e0 tot traduint-la ben ent\u00e8s tot seguit al franc\u00e8s.
221 batlles, el departament en compta en total 226, no van gosar solidaritzar-se amb els 5 coratjosos, no van gosar oposar-se al totpoder\u00f3s prefecte. Suportar, callar, autocensurar-se \u00e9s la marca dels colonitzats fins i tot quan no corren cap risc, com van assegurar juristes fa pocs dies en el marc de la Universitat d\u2019estiu del partit R\u00e9gions et Peuples Solidaires [RPS].
4. La prepot\u00e8ncia francesa. El bloqueig d\u2019una ruta i de passos transfronterers <\/strong>
En virtut dels acords de Schengen del 1995 cap pa\u00eds no pot unilateralment decidir de tancar les fronteres. Sols la Uni\u00f3 Europea ho pot fer. Tanmateix el gener del 2021el prefecte va fer tancar durant quatre mesos al Vallespir la ruta entre Costoja i Ma\u00e7anet de Cabrenys amb la m\u00e9s total il\u00b7legalitat, com va denunciar l\u2019antic batlle de Costoja en una confer\u00e8ncia fa pocs dies: la ruta havia estat \u00aboficialment classificada com a internacional per la Fran\u00e7a i l\u2019Espanya el 1989\u00bb.
El gener del 2021 tamb\u00e9 el prefecte va fer tancar cinc colls transfronterers, tres a la muntanya de l\u2019Albera que ens uneix a l\u2019Alt Empord\u00e0 i dos a l\u2019Alta Cerdanya. Com va remarcar fa pocs dies al Congr\u00e9s del RPS abans citat, l\u2019antic batlle de Banyuls fundador de l\u2019associaci\u00f3 \u00abAlbera Sense Fronteres\u00bb \u20131200 adherents en un any!\u2013 en protesta al tancament del Coll de Banyuls, ni tan sols durant la dictadura franquista els passos havien estat tancats!
Al cap de dos anys i mig de m\u00faltiples protestes, manifestacions, cinc cartes al prefecte, cinquanta entrevistes i confer\u00e8ncies, 60 publicacions, reportatges, mobilitzaci\u00f3 dels batlles dels pobles concernits de cada banda, els passos queden oficialment tancats. Ara s\u2019espera l\u2019enquesta diligenciada per la Comissi\u00f3 Europea. perqu\u00e8 \u00e9s molt greu que una decisi\u00f3 il\u00b7legal, a m\u00e9s absurda \u2013\u00e9s comprovat que no passen ni terroristes ni droga per aquestes pistes\u2013 del govern franc\u00e8s contravingui des del 2021 al Tractat de Roma.
5. En aquest desolador panorama perdura de moment encara la catalanitat<\/strong>
En cada cop m\u00e9s festes majors es demana la tradicional participaci\u00f3 de cobles, i tamb\u00e9 de colles geganteres, i d\u2019associacions de castellers, com la d\u2019Aire Nou de Bao que va ser fundada fa uns 30 anys per catalanistes, per tal d\u2019incentivar la conscienciaci\u00f3 catalana i enfortir els lligams amb els catalans del Principat de Catalunya, i tamb\u00e9 per fer visible p\u00fablicament la nostra unitat nacional i cultural de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l\u2019Alguer.
Els dos equips de rugbi m\u00e9s famosos, els Dragons i la USAP, exalten ostensiblement la catalanitat \u2013 \u00abLes dragons plus catalans que jamais\u00bb<\/em> L\u2019Ind\u00e9pendant (19.06.2023) \u2013, la popularitzen amb profusi\u00f3 de senyeres durant els partits i els cants respectius Els Segadors pels Dragons i L\u2019estaca per la USAP. La darrera samarreta inaugurada per la Usap \u00e9s la bandera! Si surten del pa\u00eds i organitzen un \u00e0pat \u00e9s evidentment tamb\u00e9 l\u2019oportunitat d\u2019exaltar les menges tradicionals del Nord. \u00abSempre endavant mai morirem\u00bb, aquest \u00e9s el nostre credo popular secular.
La festa de sant Joan el 24 de juny popularitzada al final dels anys 40 per un grup de joves excursionistes de Perpiny\u00e0 com a festa tradicional amb pujada a la muntanya sagrada del Canig\u00f3, confecci\u00f3 de ramellets a l\u2019alba, cremada de mobles vells, comen\u00e7a en certs pobles a ser assumida com a Festa Nacional dels Pa\u00efsos Catalans.
Els tres expresidents de l\u2019Assemblea Nacional Catalana [ANC], l\u2019Assemblea Sobiranista de Mallorca [ASM] i la Plataforma pel Dret a Decidir del Pa\u00eds Valenci\u00e0 [PDaDPV] Jordi Sanchez, Crist\u00f2fol Soler i Antoni Infante van fundar a Val\u00e8ncia el 2016 la Confederaci\u00f3 d\u2019Entitats Sobiranistes dels Pa\u00efsos Catalans i van acceptar que per sant Joan la Flama del Canig\u00f3 simbolitzi la secular unitat i la voluntat d\u2019uni\u00f3 dels nostres pa\u00efsos, sentit que li van donar el 1966 dos catalans del Nord, precursors independentistes. Com ho proclama tan expl\u00edcitament la pancarta confegida el 2016:<\/p>

\u00abEls Pa\u00efsos Catalans, una naci\u00f3 en marxa. <\/em><\/strong>Diferents ritmes, un mateix objectiu\u00bb.<\/em><\/strong>
Daniela Grau Humbert
30.08.2023<\/p>

Foto de Vilaweb, autor Mart\u00ed Gelabert<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Bon dia, Gran part dels periodistes que fan servir l\u2019expressi\u00f3 Pa\u00efsos Catalans tenen incrustat al cervell el mapa d\u2019Espanya i no es volen adonar que hi ha un pa\u00eds catal\u00e0 m\u00e9s enll\u00e0 de la frontera. Per aix\u00f2 molts compatriotes encara pensen que quan passen la ratlla arriben a Fran\u00e7a i que nosaltres els catalans del …<\/p>\n

Intervenci\u00f3 a Mallorca (Daniela Grau)<\/span> Llegeix m\u00e9s »<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":838,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"pmpro_default_level":"","site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"default","ast-global-header-display":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[33],"tags":[],"class_list":["post-834","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-xerrada-debat","pmpro-has-access"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/catalunyanord.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/09\/20230301-Entitats-Sobiranistes-3469-2-01141913-1024x683-Vilaweb.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/catalunyanord.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/834","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/catalunyanord.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/catalunyanord.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/catalunyanord.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/catalunyanord.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=834"}],"version-history":[{"count":19,"href":"https:\/\/catalunyanord.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/834\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":854,"href":"https:\/\/catalunyanord.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/834\/revisions\/854"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/catalunyanord.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/838"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/catalunyanord.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=834"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/catalunyanord.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=834"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/catalunyanord.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=834"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}